En primer lloc, crec que una de les aportacions principals d’utilitzar un blog és el propi aprenentatge i domini d’aquesta eina tecnològica de comunicació. Transversalment als continguts propis de l’assignatura, de mica en mica, m’he anat familiaritzant amb aquest recurs, molt útil per treballar en xarxa també en altres contextos. Encara que només fos per aquest motiu, ja hagués valgut la pena.
Però a més, la utilització del blog ha servit de catalitzador i fil conductor del temari, esdevenint una molt bona plataforma tant per sintetitzar els nous aprenentatges de cadascuna de les PACs, com per poder copsar els aprenentatges i idees dels companys, i així contrastar-los amb els meus.
El ritme en el qual es requerien les diferents entrades ha estat prou flexible, i el nombre d’aportacions (5) molt adient per garantir aquesta continuïtat al llarg del curs i evitant una saturació excessiva de càrrega de feina.
- - - - - - - - -
Referent a l’assignatura, considero que ha estat probablement una de les metodològicament millor estructurades de tota la llicenciatura. Amb uns continguts molt actualitzats, amb un omnipresent us de les TIC, tant a nivell conceptual com a pràctic, i un adient equilibri entre el treball en grup i el treball individual, que ha enriquit clarament el seu desenvolupament.
La utilització de les webquest, tant a nivell de consulta, com a nivell de construcció, ha estat, al meu parer, altre dels punts forts de l’assignatura. El ventall de recursos on-line on es treballen aspectes de multiculturalitat des d’una vessant pedagògica, és realment impressionant i de fàcil accés, i crec que té molt sentit que els psicopedagogs del segle XXI, ens moguem amb total naturalitat i eficàcia a la xarxa, a l’hora de dissenyar estratègies per afrontar els reptes del dia a dia.
A més, com ja he mencionat en altres ocasions, actualment coordino un projecte d’aprenentatge i servei a Barberà del Vallès, d’acollida a població nouvinguda, i l’assignatura també m’ha ajudat per ampliar les meves perspectives teòriques.
Per últim, però no menys important, vull destacar el paper de la consultora (Eli Higueres) què crec que ha estat fonamental, atenent molt ràpidament els dubtes, i sempre molt propera a les necessitats dels alumnes. Ho he comentat amb altres companys i pensen exactament lo mateix.
Gràcies per tot.
domingo, 20 de diciembre de 2009
domingo, 13 de diciembre de 2009
4. Avaluació de recursos per treballar l'interculturalitat en línia
La webquest "Moviments migratoris. Qui és l'extranger", elaborada per l'Anna Perez i la Pepa Rocha, de l'Escola Drassanes de Barcelona, resulta un material didàctic molt interesant i ben dissenyat tant des del punt de vista pedagògic general, com específicament en el tractament de l'educació intercultural.
A nivell pedagògic general, el recurs presenta una estructura intuitiva i molt comprensible per la franja d'edat dels destinataris, un bon equilibri entre els diferents tipus d'activitats que proposa (heurístics, reflexius, lectius, conceptuals, artístics, de síntesis, etc.), i un acurat us del llenguatge i coherència entre continguts.
La propia configuració estandar de les webquest en general, ja garanteixen uns certs mínims d’adequació pedagògica, plantejant els elements clau en una experiència d’aprenentatge (Introducció-Tasca-Procés-Avaluació).
La webquest "Moviments migratoris. Qui és l'extranger" resulta un material didàctic molt interessant i ben elaborat tant des d'un punt de vista pedagògic general, com específicament en el tractament de l'educació intercultural.
A nivell pedagògic general, el recurs presenta una estructura intuitiva i molt comprensible per la franja d'edat dels destinataris, un bon equilibri entre els diferents tipus d'activitats que proposa (heurístics, reflexius, lectius, conceptuals, artístics, de síntesis, etc.), i un acurat us del llenguatge i coherència entre continguts.
La pròpia configuració estandar de les webquest en general, ja garanteixen uns certs mínims d’adequació pedagògica, plantejant els elements clau de qualsevol experiència d’aprenentatge (Introducció-Tasca-Procés-Avaluació).
Un altre tret que fa d’aquest material un bon recurs pedagògic és el variat i extens repertori de fonts documentals als quals es poden accedir mitjançant diferents enllaços estratègicament situats al llarg del procés.
També cal destacar l’apartat d’avaluació, molt rigorós, fàcil d’utilitzar autònomament, i en qual està previst tan l’autoavalació de l’alumne de la seva pròpia experiència formativa, com l’avaluació del propi material pel professorat.
Pel que fa al contingut intercultural, la principal aportació d’aquesta webquest és l’encert de situar la pròpia cultura com extranjera, i per tant plantejar un escenari en el qual els alumnes poden empatitzar amb els problemes i oportunitats d’un immigrant. Crec que parteix d’un model d’educació intercultural fort i transversal, però la senzillesa del seu missatge l’impedeix anar més enllà d’un nivell mitjà de resolució de conflictes.
Crec que la manera de categoritzar la informació (dividint Historia i Cultura, i subdividint vocabulari, música, menjar...) és un tipus de plantejament molt cartesià induït per una forta perspectiva occidental. Treballar la cultura des d’aquesta metodologia tan arrelada a la nostra cultura crec que condiciona la conceptualització final que pugui fer l’alumne. Crec, per tant que, encara que no massa pronunciat, un cert tractament didàctic etnocèntric plana vers aquesta eina.
Això no treu que l’eina sigui molt recomanable i profitosa, i la valoració global que faig és del tot positiva.
Aquest és el seu enllaç
http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/
A nivell pedagògic general, el recurs presenta una estructura intuitiva i molt comprensible per la franja d'edat dels destinataris, un bon equilibri entre els diferents tipus d'activitats que proposa (heurístics, reflexius, lectius, conceptuals, artístics, de síntesis, etc.), i un acurat us del llenguatge i coherència entre continguts.
La propia configuració estandar de les webquest en general, ja garanteixen uns certs mínims d’adequació pedagògica, plantejant els elements clau en una experiència d’aprenentatge (Introducció-Tasca-Procés-Avaluació).
La webquest "Moviments migratoris. Qui és l'extranger" resulta un material didàctic molt interessant i ben elaborat tant des d'un punt de vista pedagògic general, com específicament en el tractament de l'educació intercultural.
A nivell pedagògic general, el recurs presenta una estructura intuitiva i molt comprensible per la franja d'edat dels destinataris, un bon equilibri entre els diferents tipus d'activitats que proposa (heurístics, reflexius, lectius, conceptuals, artístics, de síntesis, etc.), i un acurat us del llenguatge i coherència entre continguts.
La pròpia configuració estandar de les webquest en general, ja garanteixen uns certs mínims d’adequació pedagògica, plantejant els elements clau de qualsevol experiència d’aprenentatge (Introducció-Tasca-Procés-Avaluació).
Un altre tret que fa d’aquest material un bon recurs pedagògic és el variat i extens repertori de fonts documentals als quals es poden accedir mitjançant diferents enllaços estratègicament situats al llarg del procés.
També cal destacar l’apartat d’avaluació, molt rigorós, fàcil d’utilitzar autònomament, i en qual està previst tan l’autoavalació de l’alumne de la seva pròpia experiència formativa, com l’avaluació del propi material pel professorat.
Pel que fa al contingut intercultural, la principal aportació d’aquesta webquest és l’encert de situar la pròpia cultura com extranjera, i per tant plantejar un escenari en el qual els alumnes poden empatitzar amb els problemes i oportunitats d’un immigrant. Crec que parteix d’un model d’educació intercultural fort i transversal, però la senzillesa del seu missatge l’impedeix anar més enllà d’un nivell mitjà de resolució de conflictes.
Crec que la manera de categoritzar la informació (dividint Historia i Cultura, i subdividint vocabulari, música, menjar...) és un tipus de plantejament molt cartesià induït per una forta perspectiva occidental. Treballar la cultura des d’aquesta metodologia tan arrelada a la nostra cultura crec que condiciona la conceptualització final que pugui fer l’alumne. Crec, per tant que, encara que no massa pronunciat, un cert tractament didàctic etnocèntric plana vers aquesta eina.
Això no treu que l’eina sigui molt recomanable i profitosa, i la valoració global que faig és del tot positiva.
Aquest és el seu enllaç
http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/
martes, 1 de diciembre de 2009
3. Seguiment i evolució de la webquest.
Un cop finalitzada la webquest és un bon moment per revisar i reflexionar vers la feina feta.
Des d'un primer moment, els 3 integrants del grup, vam coincidir que ens venia de gust adreçar el material cap al professorat, centrant-nos en com es podria gestionar positivament el conflicte entre els docents paral·lels de la PAC anterior. I la metàfora d'un tàndem ens va semblar perfecta per donar-li una forma atractiva i engrescadora.
També teníem clar que no volíem carregar la webquest amb orientacions extretes del nostre ideari personal. Ans al contrari, l'eina resultant havia de ser efectiva independentment de les diferents perspectives ideològiques, nostres i dels usuaris. Un instrument que pogués evitar els nostres propis prejudicis.
Amb aquesta intenció vam construir tot el procés combinant estratègicament un conjunt de procediments clàssics (reunions, enquestes, observacions sistemàtiques) fonamentats en habilitats i valors essencials en la pressa de decisions d'un equip: diàleg, reflexió, respecte i consens. Tot aixó complementat amb punts "d'abituallament" on posàvem a l'abast recursos documentals de diferent tipus i perspectiva.
Tanmateix ens vam plantejar que la nostra proposta acompanyés els docents fins la darrera concreció curricular d'aula, ajudant-los a elaborar la programació. Teníem clar que per aconseguir aquest acompanyament sense condicionar la perspectiva intercultural de la didàctica resultant, caldria presentar un bon ventall d'opcions diferents, suficientment obertes, flexibles i variades. D'aquesta manera tot el pes metodològic de la webquest recau en la pressa de decisions.
I la temporització i organització ben sistematitzada desde el primer moment.
La comunicació en tot moment va ser molt fluída, amb 75 missatges en total a l'espai de treball.
Realment els 3 ens vam sentir molt a gust treballant plegats. L'experiència ha estat molt enriquidora i satisfactòria.
Des d'un primer moment, els 3 integrants del grup, vam coincidir que ens venia de gust adreçar el material cap al professorat, centrant-nos en com es podria gestionar positivament el conflicte entre els docents paral·lels de la PAC anterior. I la metàfora d'un tàndem ens va semblar perfecta per donar-li una forma atractiva i engrescadora.
També teníem clar que no volíem carregar la webquest amb orientacions extretes del nostre ideari personal. Ans al contrari, l'eina resultant havia de ser efectiva independentment de les diferents perspectives ideològiques, nostres i dels usuaris. Un instrument que pogués evitar els nostres propis prejudicis.
Amb aquesta intenció vam construir tot el procés combinant estratègicament un conjunt de procediments clàssics (reunions, enquestes, observacions sistemàtiques) fonamentats en habilitats i valors essencials en la pressa de decisions d'un equip: diàleg, reflexió, respecte i consens. Tot aixó complementat amb punts "d'abituallament" on posàvem a l'abast recursos documentals de diferent tipus i perspectiva.
Tanmateix ens vam plantejar que la nostra proposta acompanyés els docents fins la darrera concreció curricular d'aula, ajudant-los a elaborar la programació. Teníem clar que per aconseguir aquest acompanyament sense condicionar la perspectiva intercultural de la didàctica resultant, caldria presentar un bon ventall d'opcions diferents, suficientment obertes, flexibles i variades. D'aquesta manera tot el pes metodològic de la webquest recau en la pressa de decisions.
a) Introducció i portada: David
b) Tasca principal: Mireia
c) Procés: David
d) Avaluació: Jordi
e) Conclusions: Mireia
f) Guia didàctica: Jordi
I la temporització i organització ben sistematitzada desde el primer moment.
| 19/10/09 Inici PAC 2 | 20/10/09 | 21/10/09 | 22/10/09 Presentació Planificacio Mireia | 23/10/09 Debat opció objectiu a treballar+qui guia cada apartat Tots | 24/10/09 Debat opció objectiu a treballar+qui guia cada apartat Tots | 25/10/09 Debat opció objectiu a treballar+qui guia cada apartat Tots |
| 26/10/09 Treball portada Proposta David | 27/10/09 Treball portada Debat Tots | 28/10/09 Treball portada Debat Tots | 29/10/09 Treball portada C.final David | 30/10/09 Treball t. principial Proposta Mireia | 31/10/09 Treball t. Principial Debat Tots | 01/11/09 Treball t. principial Debat Tots |
| 02/11/09 Treball t. Principial C. final Mireia | 03/11/09 Treball procés Proposta Jordi | 04/11/09 Treball procés Debat Tots | 05/11/09 Treball procés Debat Tots | 06/11/09 Treball procés C. final Jordi | 07/11/09 Treball avaluació Proposta David | 08/11/09 Treball avaluació Debat Tots |
| 09/11/09 Treball avaluació Debat Tots | 10/11/09 Treball avaluació C.final David | 11/11/09 Treball conclusions Proposta Mireia | 12/11/09 Treball conclusions Debat Tots | 13/11/09 Treball conclusions Debat Tots | 14/11/09 Treball conclusions C.final Mireia | 15/11/09 Treball guia didàctica Proposta Jordi |
| 16/11/09 Treball guia didàctica Debat Tots | 17/11/09 Treball guia didàctica Debat Tots | 18/11/09 Treball guia didàctica C.final Jordi | 19/11/09 Revisió Tots | 20/11/09 Revisió Tots | 21/11/09 Revisió Tots | 22/11/09 Lliurament PAC 2 Tots |
La comunicació en tot moment va ser molt fluída, amb 75 missatges en total a l'espai de treball.
Realment els 3 ens vam sentir molt a gust treballant plegats. L'experiència ha estat molt enriquidora i satisfactòria.
sábado, 17 de octubre de 2009
2. DEBAT
El debat ha estat una molt bona manera de prendre contacte amb l’assignatura, donat que el cas proposat donava peu a la controvèrsia, i això ha propiciat que ben aviat tots hem hagut de recórrer ha reflexions conceptualment ben argumentades.
Hi han diferents idees i reflexions útils que podem extreure del debat.
La primera, potser la més senzilla i obvia, però no menys interessant, és com d’enganyoses són les aparences. Una gran quantitat de companys/es han expressat que la seva primera sensació al veure els jocs, va ser molt diferent a la que van tenir posteriorment, a mesura que els anaven coneixent. Fins i tots alguns/es han reconegut que va ser a partir de llegir les intervencions al debat quan es van adonar dels matisos que determinen la intencionalitat d’ambdós jocs.
També hem pogut constatar com és de fina la línia que separa la interculturalitat de l’etnocentrisme. Justament aquest concepte (etnocentrisme) gairebé treballat per tots al llarg del debat, probablement és una de les claus de volta de l’assignatura.
Sembla més o menys fàcil identificar quan una intervenció educativa té una intencionalitat pro-intercultural, en canvi no resulta tan evident determinar fins a quin punt, d’una manera a vegades involuntària, els plantejaments etnocèntrics impregnen els continguts i/o els processos, condicionant significativament els resultats.
També hem pogut reflexionar vers la importància de que un claustre treballi en equip i de manera consensuada, i les nefastes conseqüències de no fer-ho, o fer just el contrari (accions individualistes).
I per últim, i potser l’idea més interessant d’aquest debat, ha estat comprovar com és de decisiu el tractament a l’hora de treballar materials didàctics, i més encara, com en aquest cas, quan són materials que poden induir a idees contràries al que es pretén assolir. La metodologia és essencial per treure el màxim profit dels materials didàctics, o que aquests siguin pedagògicament buits o perillosos.
Hi han diferents idees i reflexions útils que podem extreure del debat.
La primera, potser la més senzilla i obvia, però no menys interessant, és com d’enganyoses són les aparences. Una gran quantitat de companys/es han expressat que la seva primera sensació al veure els jocs, va ser molt diferent a la que van tenir posteriorment, a mesura que els anaven coneixent. Fins i tots alguns/es han reconegut que va ser a partir de llegir les intervencions al debat quan es van adonar dels matisos que determinen la intencionalitat d’ambdós jocs.
També hem pogut constatar com és de fina la línia que separa la interculturalitat de l’etnocentrisme. Justament aquest concepte (etnocentrisme) gairebé treballat per tots al llarg del debat, probablement és una de les claus de volta de l’assignatura.
Sembla més o menys fàcil identificar quan una intervenció educativa té una intencionalitat pro-intercultural, en canvi no resulta tan evident determinar fins a quin punt, d’una manera a vegades involuntària, els plantejaments etnocèntrics impregnen els continguts i/o els processos, condicionant significativament els resultats.
També hem pogut reflexionar vers la importància de que un claustre treballi en equip i de manera consensuada, i les nefastes conseqüències de no fer-ho, o fer just el contrari (accions individualistes).
I per últim, i potser l’idea més interessant d’aquest debat, ha estat comprovar com és de decisiu el tractament a l’hora de treballar materials didàctics, i més encara, com en aquest cas, quan són materials que poden induir a idees contràries al que es pretén assolir. La metodologia és essencial per treure el màxim profit dels materials didàctics, o que aquests siguin pedagògicament buits o perillosos.
domingo, 27 de septiembre de 2009
INICI
Expectatives d'aprenentatge: Aprenentatge de qualitat.
Sincerament no espero aprendre quantitativament molt, ja que és un camp en el que porto molt temps vinculat laboralment i vers el qual reflexiono i treballo habitualment . Però sí tinc la sensació que puc assolir alguns nous aprenentatges qualitativament molt interessants, a partir del intercanvi d'idees i recursos amb els companys... a més, és clar, de consolidar altres coneixements previs.
Continguts i competències: Respecte i tolerància per sobre de tot.
I evidentment... altres valors i habilitats com per exemple, empatia, capacitat de dialogar i facilitar el diàleg, humilitat, honestedat, capacitat reflexiva, flexibilitat d'idees, discerniment, prudència, eines de mediació, creativitat... entre altres.
Expectatives amb el blog: Estimulant.
Crec que és una metodologia molt estimulant i engrescadora per treballar, donada la seva interactivitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
