2. DEBAT

El debat ha estat una molt bona manera de prendre contacte amb l’assignatura, donat que el cas proposat donava peu a la controvèrsia, i això ha propiciat que ben aviat tots hem hagut de recórrer ha reflexions conceptualment ben argumentades.

Hi han diferents idees i reflexions útils que podem extreure del debat.

La primera, potser la més senzilla i obvia, però no menys interessant, és com d’enganyoses són les aparences. Una gran quantitat de companys/es han expressat que la seva primera sensació al veure els jocs, va ser molt diferent a la que van tenir posteriorment, a mesura que els anaven coneixent. Fins i tots alguns/es han reconegut que va ser a partir de llegir les intervencions al debat quan es van adonar dels matisos que determinen la intencionalitat d’ambdós jocs.

També hem pogut constatar com és de fina la línia que separa la interculturalitat de l’etnocentrisme. Justament aquest concepte (etnocentrisme) gairebé treballat per tots al llarg del debat, probablement és una de les claus de volta de l’assignatura.

Sembla més o menys fàcil identificar quan una intervenció educativa té una intencionalitat pro-intercultural, en canvi no resulta tan evident determinar fins a quin punt, d’una manera a vegades involuntària, els plantejaments etnocèntrics impregnen els continguts i/o els processos, condicionant significativament els resultats.

També hem pogut reflexionar vers la importància de que un claustre treballi en equip i de manera consensuada, i les nefastes conseqüències de no fer-ho, o fer just el contrari (accions individualistes).

I per últim, i potser l’idea més interessant d’aquest debat, ha estat comprovar com és de decisiu el tractament a l’hora de treballar materials didàctics, i més encara, com en aquest cas, quan són materials que poden induir a idees contràries al que es pretén assolir. La metodologia és essencial per treure el màxim profit dels materials didàctics, o que aquests siguin pedagògicament buits o perillosos.